Càlcul mental a primària: què hauria de fer de cap el teu fill a 1r, 2n i 3r

A 1r de primària, un nen sol resoldre de cap sumes i restes fins a 10 i sap les parelles que sumen 10. A 2n, passa per la desena (8 + 5), suma i resta desenes senceres i comença amb les taules del 2, del 5 i del 10. A 3r, sap totes les taules i suma de cap números de dues xifres. Això és el que fan els llibres de text curs a curs, i és una orientació, no un examen.

Convé saber d'on surt aquest repartiment. El currículum de primària no parla de cursos, sinó de cicles: el decret estatal (Reial Decret 157/2022) demana per a 1r i 2n junts números "fins al 999" i "suma i resta de nombres naturals resoltes amb flexibilitat i sentit". Res més. Què es fa a 1r i què es deixa per a 2n ho decideixen les editorials, i per això dues escoles poden anar en un ordre diferent sense que cap s'equivoqui. El que segueix és l'ordre que segueixen els quaderns de reforç més utilitzats, que és el que el teu fill veu a classe.

Què compta com a càlcul mental a primària?

Sumar de cap vol dir fer servir un truc en lloc de comptar: per a 8 + 5, pensar "8 i 2 són 10, i 3 més, 13". Els trucs són quatre, s'ensenyen d'un en un i els expliquem a càlcul mental per a nens. Aquest article respon a una altra pregunta: quin d'aquests trucs toca a cada curs, i amb quins números.

Una regla abans de començar: el càlcul mental va sempre un pas per darrere del que el nen fa en paper. Primer suma amb objectes, després amb els dits, després a la llibreta, i només quan això surt sense dubtar, de cap. Si el teu fill encara compta blocs d'un en un, comença per com ensenyar a sumar i torna aquí d'aquí a uns mesos.

1r de primària (6 i 7 anys): fins al 10 sense comptar

Els llibres de 1r treballen els números fins al 99, però el càlcul mental d'aquest curs viu dins del 10. En acabar 1r, un nen sol fer aquestes coses de cap:

Sumar 1 o 2 a qualsevol número fins a 20 sense tornar a comptar des de l'u.
Les parelles que sumen 10: 7 i 3, 6 i 4, 8 i 2, 9 i 1.
Els dobles petits: 2 + 2, 3 + 3, 4 + 4, 5 + 5.
Restar 1 o 2, i restar fins a 10 quan la suma corresponent ja la sap.

Les sumes portant-ne (27 + 15) arriben al final del curs, i en paper. Ningú espera que un nen de 1r les faci de cap. Les restes portant-ne no apareixen a 1r.

El que més rendeix practicar a casa aquest curs són les parelles del 10, perquè sostenen tot el que ve després. Les fitxes dels amics del 10 porten les casetes amb el número a la teulada i les parelles a sota, i el joc de la caseta fa el mateix sense imprimir res.

El senyal que va per darrere: al tercer trimestre de 1r encara compta des de l'u per a 6 + 3. Això vol dir que no ha arribat a "comptar des del més gran", que és el primer truc i el que més temps porta.

2n de primària (7 i 8 anys): passar per la desena

A 2n els números creixen fins al 999 i el càlcul mental fa el salt que més costa: creuar el 10. En acabar 2n, l'habitual és:

Sumes fins a 20 passant per la desena: 8 + 5, 7 + 6, 9 + 4. El truc és arribar al 10 i continuar.
Restes fins a 20 del mateix tipus: 13 - 5, 15 - 7.
Desenes senceres: 30 + 40, 70 - 20, i sumar 10 a qualsevol número (46 + 10 = 56).
Les taules del 2, del 5 i del 10, que són les primeres perquè es poden comptar de dos en dos, de cinc en cinc i de deu en deu.

Les restes portant-ne en paper (52 - 27) entren cap a la meitat del curs. Un altre cop: en paper. De cap, a 2n es resten números petits.

Per practicar a casa, el que millor funciona és el número que falta: 8 + ? = 13, ? + 5 = 12. La fitxa del número que falta posa el forat a les dues bandes, i això importa, perquè molts nens de 2n resolen 13 + ? = 20 i es queden aturats davant de ? + 13 = 20. Saben sumar. Encara llegeixen la suma d'esquerra a dreta, com una frase.

Per a les restes, les fitxes de restes amb dificultat fàcil donen números de dues xifres menys una xifra, que és just la mida que un nen de 2n pot començar a fer de cap.

3r de primària (8 i 9 anys): les taules i les dues xifres

A 3r el càlcul mental es converteix en una eina d'ús diari, perquè la multiplicació i la divisió el necessiten. En acabar 3r:

Totes les taules fins al 10. Saber-les de memòria ajuda, però un nen que treu 7 × 8 pensant "7 × 4 són 28, i el doble, 56" va bé: entén el que fa, i la velocitat arriba després.
Sumes de dues xifres de cap: 24 + 13 es converteix en "24 i 10 són 34, i 3 més, 37". És el truc de descompondre, amb números més grans.
Dobles i meitats fins a 100: el doble de 35, la meitat de 80.
Multiplicar per 10 i per 100, i els primers repartiments: 12 caramels entre 3.

Les fitxes de multiplicar serveixen per a les taules soltes, i les fitxes de sumes amb dificultat mitjana donen sumes de dues xifres que es poden fer primer en paper i, setmanes després, de cap amb el mateix full.

I si el meu fill va per darrere d'això?

Primer, comprova de quin curs és el problema. Un nen de 3r que es perd a 8 + 5 no té un problema de 3r: li falta la peça de 2n, passar per la desena, i probablement la de 1r, les parelles del 10. Retrocedeix fins a l'esglaó que surt sense dubtar i treballa el següent, un de sol, fins que surti sol.

Segon, no cronometris. La pressa fa que un nen que ahir feia servir el truc avui torni a comptar amb els dits. Cinc minuts al dia a la cuina o al cotxe valen més que mitja hora de fitxes amb rellotge.

Tercer, pregunta pel camí i no pel resultat. "Com ho has pensat?" et diu a quin esglaó és. "Quant fa?" només et diu si l'ha encertat.

Cinc minuts al dia, segons el curs

A 1r: les parelles del 10 d'anada i tornada. Tu dius "7", ell diu "3". Canvia l'ordre, fes-ho a la cua del forn.

A 2n: un número i quant falta per a la desena següent. "Quaranta-sis." "Quatre." Quan això surt, sumes que creuen: "vuit més cinc".

A 3r: una taula per setmana, desordenada, i una suma de dues xifres al dia en veu alta, amb el camí explicat: "24 i 10, 34, i 3, 37".

Si avui no saps per on començar, demana-li que et sumi 8 + 5 i mira què fa. Si compta des del 8 amb els dits, la peça que falta és la desena, i aquí tens la pràctica d'aquesta setmana.